De vegades es creu que les classes de llengua i literatura no són estrictament necessàries, que potser no servirà de res aprendre el complement directe o indirecte, que de cara al futur no tindrà res a veure amb una carrera de ciències que algú vulgui fer...
Aquests que ho pensen estan molt equivocats. Estudiar llengua i literatura ens ajuda a comprendre millor l'home, ens transllada als sentiments d'altres per obrir-nos els ulls, ens ordena el cap per tenir clares les coses... Però llavors per què desagrada tant estudiar aquesta assignatura? Per què té tan fracàs a l'hora de l'examen? Per què tot i que casi sempre es treballi l'ortografia i la sintaxi molts joves continuen sortint de l'institut sense redactar bé?
L'altre dia, a la presentació d'una nova assignatura va sortir aquest tema. Tot i que va acabar amb un final molt obert, la conclusió que casi tots vam captar és que com a mestres hi ha alguna cosa que no funciona bé, que estem actuant erròniament. No serà, com en casi tot els casos, un problema de motivació? Per què no s'estudia literatura fins a 3r d'ESO? Potser la solució a tot aquest caos el tindria la literatura, l'art de les paraules si aquest s'ensenyés com a tal des de ben petits. Segurament, si s'inculqués l'acte de llegir des de més petits, si la literatura fos pels nens alguna cosa més que simplement un munt d'obres i senyors i senyores que escriuen, la ment de la societat canviaria.
Els joves llegirien molt més, al llegir les faltes d'ortografia disminuirien, la competència lingüística es treballaria per si sola.. i els mestres tan sols haurien de dedicar les hores a acompanyar als alumnes en el descobriment del món de les paraules, poesies, narracions... Al cap i a la fi, la única cosa que estaríem fent sería augmentar-los la motivació, fer-los creure que realment és tan útil com per arribar a comprendre els propis sentiments i estructurar la ment.
