La meva reflexió d'avui ha començat aquest migdia al tren, de camí a la universitat. Una joveneta d'uns dotze o tretze anys m'ha sorprès descobrint el meravellós món de la lectura. A més -tot s'ha de dir- llegia una obra molt famosa del meu autor preferit: Carlos Ruiz Zafón.
Recent comprat de la llibreria, amb l'etiqueta enganxada al darrere de l'Abacus, i amb els costats encara sense doblegar, ha captat l'atenció de la noia convidant-la a tastar un dels millor hobbies que pot existir per al temps d'oci: la lectura. Aquest, a més, té una magia indescriptible que és capaç de captivar-te si esculls el llibre adequat i l'autor adient.I és que no et permet apartar la vista de les pàgines que passes. Ja sigui per la olor, el tacte o l'harmonia amb que les seves paraules es tracen... el món s'atura i res més importa.
Desafortunadament, això és molt difícil de trobar de vegades i sobretot la dificultat està en aconseguir que els més petits sentin la magia de les paraules. Tot i així, i com tot en aquesta vida, aquest problema té una solució. Però aquesta la tenim nosaltres, els pares, mares o educadors que hem de transmetre aquesta il·lusió als nens mitjançant l'ensenyança del plaer i la satisfacció que això ens produeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada