Els comiats

No m'agrada dir adeu, mai m'ha agradat, sempre ha tret la part més nena que tinc, sempre se'm fa aquell nus a l'estòmag i una cortina borrosa se'm posa als ulls. És simplement per això que, després d'haver reflexionat tant amb aquest dossier d'aprenentatge, després de compartir tot allò que em treia la son amb tu, em sap greu acomiadar-me d'una constant ajuda en els primers mesos de formació. M'agradaria poder continuar amb això durant un temps.

Haig de confessar que la inspiració per escriure la majoria d'aquest conjunt de pensaments han sigut les estones de tren. Aquestes han sigut moltes, tantes que amb simplement repassar mentalment que havia passat a la uni o fixant-me en la gent que vivia amb presses al meu voltant, la meva ment desconectava i viatjava fins que arribava la meva parada. A més, gràcies a una petita llibreta vermella que sempre porto a sobre, de vegades començava les meves redaccions allà mateix, abans de que les idees volessin per sempre.

Per últim, tan sols m'agradaria fer un núvol de paraules que representa el meu cap aquesta nit, quan m'he llegit totes les entrades una per una. Mai deixis d'aprendre. Gràcies per viatjar amb mi.