Avui, després de casi haver acabat de llegir el llibre l'Elogi de la feblesa, vull parlar-te de l'amistat. A mida que els anys passen, vas coneixent gent nova, ambients nous, llocs nous... I és a partir d'això que vas triant els que t'agraden més a la vegada que la teva personalitat va agafant forma. Però per què de vegades sents que el que creies que era un amic de tota la vida, deixa de ser-ho? Si que és veritat, com diu Alexandre Jollien, que amics de debò n'hi han molt pocs, però que amb aquests es veu de lluny que l'amistat durarà per sempre. Perquè un bon amic és aquell que et fa riure, que plora amb tu, que t'escolta, que sap com robar-te un somriure, que sap què penses sense que hagis dit res i que et coneix tant que sap de quina manera actuaràs. Si ara agafes la teva gran llista d'amics i intentes aplicar totes aquestes característiques, veuràs que t'en quedaran molt pocs. Aquests són aquells per qui de veritat val la pena lluitar a la vida.
És per això que tots els mestres, com molts vam veure en el video japonés de classe, hauriem d'aconseguir que ja des de petits, els nens aprenguin el vertader valor de l'amistat, posar-se en lloc de l'altre, entendre'l... En fi, vetllar pels bons amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada