Un somriure murri

Avui m'agradaria parlar del riure. I potser et preguntes: i per què? Doncs mira, serà el dia! Aquesta tarda l'hem passada al Cosmo Caixa, on el nostre mestre de TIC ha parlat en una conferència important. Minuts abans, potser hores, alguns hem fet una petita escapada per els últims pisos de l'exposició. És veritat que molts de nosaltres encara no ens coneixem, que només ens hem guiat per l'aparença, que coincidim en moments però no aprofundim gaire per saber més de nosaltres... Però sigui quina sigui la situació en la que ens trobem, gràcies a aquests noiets i noietes avui he rigut de valent! I és per això que volia parlar d'aquest tema. Abans de continuar, m'agradaria agraïr-vos l'estona que m'heu fet passar. Aquí deixo petits records que tenim.

Si parlo del riure introduint-lo amb l'experiència viscuda avui, és perquè crec que és la millor part de l'educació. A qui no li agrada robar-li un somriure a un nen? Qui no desitja fer-lo riure i saber que s'ho passa genial? Aquests fets són tan importants com que aprengui una sèrie de competències bàsiques. Però com podem aconseguir aquest clima a classe sense que els alumnes s'esbarin més del compte? Resumint les idees que he après durant els últims dies, he arribat a la conclusió que aquest clima depèn principalment del mestre, de la seva forma de ser tan dins com fora de classe. Hem d'aprendre a motivar-los, a fer-los veure l'assignatura com un coneixement nou, intrigant, divertit... L'hem d'involucrar al tema. Però com? Sembla que la mirada, el to i els gestos són els més importants. Clar està que fent-los riure deixen de veure aborriment en les classes, el bon humor és essencial. I què hem dius del somriure? Realment es pot captar l'atenció d'un nen amb la tendresa i la dolçor d'un simple somriure? Deixaré la pregunta oberta per, mitjantçant la pràctica, esbrinar si realment funciona.