Amics en la distància

Aquest cap de setmana he estat parlant amb molt bons amics que realment trobo molt a faltar. Segurament ara et deus estar preguntant el perquè. Doncs perquè casi mai tinc la oportunitat de veure'ls, alguns més que altres. Tot i així sé que són els millors amics que mai he pogut tenir, i vull tenir-los per sempre.

Moltes vegades el estar lluny, coincidir poc i trobar escasses estones per parlar fan que les amistats es deteriorin. En el meu cas, estimat lector, puc dir-te que és totalment al contrari. Puc dir que sóc d'allò més afortunada perquè tot i no veure'ls gaire, enrecordar-me d'ells i saber que ells també pensen de vegades en mi, fa que encara tingui més ganes de veure'ls, de parlar amb ells. És per això que avui brindo per les amistats en la distància, perquè tot i ser difícils són les millors i perquè durin per sempre.

Si una cosa he après i vull ensenyar als meus nens quan sigui mestra és que l'amistat és totalment cosa de dos. Per això els animaré a tots i cadascun d'ells a que confiïn que la distància no té perquè engegar-ho tot, al contrari. La distància pot fer que algunes amistats siguin inclús millors.