Saps què és això? Tranquil, tranquil·la, jo tampoc sabia que era fins que l'altre dia, com no, al seminari, vam estar parlant d'allò. A tots els llocs, quan arriba el nadal és molt típic fer l'amic invisible. Nosaltres volem trencar amb aquesta tradició i hem decidit fer el llibre de les carícies. Aquest consisteix en que cadascú escrigui tres qualitats o virtuts de cada company en un paperet amb el seu nom. Després, com que els papers són del tamany de d'un quart de foli, cada alumne reuneix tots els que tenen el seu nom i amb una tapa i una grapa tenim un petit llibre. Un llibre on les pàgines estan carregades de la tendresa dels companys. Companys amb qui durant 3 mesos ho hem compartit tot, ja siguin alegríes com penes, allò que ens agrada i el que no, ens interessi o no. El Miquel Àngel ja ens ho va dir al principi de curs: "Aquest seminari serà com el vostre primer amor". Jo, com no, vaig pensar que exagerava. Ara, però, que estem acabant, que ens hem aconsellat, escoltat, animat, hem rigut i hem plorat; ara, que estic una mica sensible; ara, és quan m'adono que els trobaré molt a faltar el pròxim semestre quan canviem de grup. I això no m'agrada.
Però de tot, com sempre diem, se'n pot treure un aprenentatge. Del seminari el millor aprenentatge que en trec és, a part de com llegir millor o fer una exposició davant la resta de companys, sobretot el sentiment de família que tots hem viscut. És per això que, com m'agrada tant aquesta activitat que farem, l'ensenyaré als meus nens el dia que jo hagi de ser mestra, perquè cada vegada que passin les pàgines del llibre sentin les carícies dels companys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada