Demà serà un dia important per mi, estimat lector. Segurament et preguntaràs per què. Demà a la tarda hauré "casi" enllestit un dels treballs més durs per mi: el debat. Està sent dur, perquè per fer-ho has d'adoptar una posició totalment radical que segurament no hi estàs d'acord. En el meu cas, davant la pregunta de si les TIC (noves tecnologies) substituiràn al mestre, haig de defensar que si. No m'agrada fer-ho, perquè realment no ho crec, tot i que si estigués en l'altre bàndol tampoc m'hagués agradat. Et toqui el SI o el NO, aquesta radicalitat, aquest excés, mai és bo.
A més, aquest debat em fa sentir com si fos una vident, ja que tota l'estona dono arguments sobre el futur, un futur incert, desconegut i intrigant per a mi. No sé si m'explico. Deixo anar coses sense la certesa de saber de si passarà o no passarà tot allò que estic preveent. Dit així sona molt maco, però a mi em dóna molt mal rotllo. És una posició molt incòmoda que en mi no fa més que crear preguntes sobre què passarà. Serà cert? Ens haurem de posar les piles perquè les noves tecnologies no ens deixin sense professió? La cosa anirà molt més enllà i les màquines ens substituiran a nosaltres els humans? O la cosa s'estancarà, tancant-nos novament en una dictadura i el tradicionalisme de tota la vida?
Algun dia ja t'explicaré com ha acabat tot això.
No et preocupis que tot anirá bé. No ets Nostradamus ni et jugues la vida amb això, aixi que fes-ho el millor que puguis, que segur que així serà. Petons.
ResponElimina