Avui m'agradaria parlar-te del fracàs escolar. Aquest tema és d'allò més freqüent en la societat actual. Tothom parla d'això com si fos una epidèmia que comença a l'escola, que continua a casa i que acaba al carrer amb la generació anomenada "nini". Sobre això deixo aquí un reportatge de TV3, del 30 minuts de diumenge passat. En aquest es parla de l'atur jove: http://www.tv3.cat/30minuts
Però no es només això del que et volia parlar avui. Això no és més que la conseqüencia del fracàs escolar. Però viatgem a l'inici del problema. Els joves, a primària, es senten infravalorats, ja sigui a casa o a l'escola i creuen que no serveixen per a res. Jo, quan intento posar-me en el seu lloc, imagino la sensació d'encaixar poc en un lloc que deuen sentir. Però és just això? Obviament no. Però si ens capfiquem una mica més en el tema veurem com tot això parteix de la desconfiança que molts adults posen als petits, sense deixar que desenvolupin la seva pròpia creativitat, sense donar-los aquell vot de confiança per a que s'ho treguin, per a que aconsegueixin tot allò que es proposin.
Sé que deu ser molt fàcil dir-ho i poc fer-ho, però del que vull intentar conscienciar-te, estimat lector, és que aquest fracàs en els més joves de vegades és conseqüència dels nostres actes, de com els tractem, de com els respectem... I per això vull demanar-te que ja sigui com a educador o com a pare/mare, et responsabilitzis de totes les teves accions i que vetllis per les conseqüències que això pot tenir en l'infant que tens al costat. Així crec que és la única manera de, si no parar el fracàs escolar, com a mínim reduir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada