Avui, tornant de Barcelona en tren de fer un treball a casa d'una companya, he estat reflexionant sobre la sinceritat i la hipocresia. Què és millor? Dir una veritat com una casa però que pot fer tan mal com un punyal o callar la veritat i intentar aguantar a que arribi el moment de parlar-ho tot cara a cara?
Per experiència pròpia diré que no és gens bo callar-s'ho, és una falta de comunicació enorme entre els membres d'un grup. Tot i que és bo no parlar les coses en calent, no es pot deixar que passin les setmanes perquè llavors és quan la bola es va fent gran. El millor que pots fer si et trobes en una situació així és que per aquell dia ja ho deixis córrer. Al dia següent però, sense falta, has d'anar i amb tot el bon rotllo del món i sobretot, amb cura de ficar la pota, dir les veritats a la cara de la persona.Tot això, penso, és massa fàcil de dir. O com a mínim és molt fàcil que un mestre li digui al seu alumne. Per això, com a futurs mestres que som, hauríem de conscientciar-nos bé del significat que això té en la vida i fer comprendre als més petits les pautes que haurien de seguir en aquest cas.
estic completament d'acord Mireia! El pitjor que pots fer es callar-to perquè és a tu a qui et fa més mal i també fas un bé a l'altra persona dient-li les coses, el fas evolucionar cap a millor i així pot anar polint els seus defectes. Mersi ;)
ResponElimina