Avui, sense cap motiu en especial, m'he decidit a parlar-te d'un dels sentiments més comuns dins l'aula: la vergonya. Recordes aquell company que envermellia en un moment quan la mestra li feia una pregunta davant de tothom? I aquella companya que quan exposava un treball semblava que algú li hagués tirat el "colorete" per tota la cara?
Sincerament, jo sóc la primera que, tot i parlar-te d'això ara mateix, també em passa. I potser, m'atreviré a dir que segurament tracto aquest tema perquè la setmana que ve és una de les més dures en quant a exposicions. Quatre, per ser concrets... I si, sé que les meves galtes es ruboritzaran quan la primera síl·laba surti de la meva boca, que notaré aquella calor asquerosa a les orelles, que les mans se'm quedaran glaçades com el gel, que em tremolarà la veu durant el primer mig minut...
Tot i això, també sé que al final dominaré la situació, que oblidaré la gran quantitat de gent que hi haurà a l'aula i que ballaré tota quieta i gaudiré del que estaré fent. Si més no, això és el mínim que espero. Potser m'estic posant el llistó massa alt, però el dia que sigui mestra intentaré, amb molta tendresa, explicar als petits l'essència de l'expressió i de la vergonya. Com deia l'Alexandre Jollien "Junts viurem amb més fortalesa", i junts superarem el malestar que això ens provoca i dominarem la situació.
Avui ho has fet molt bé, encara que amb les galtes una mica vermelles, jajaja
ResponElimina