Reflexió, empatia i reconeixement

He de reconèixer que avui ha sigut un dels dies més emotius de la meva vida. Per primera vegada he assistit a 5 hores escolars d'un aula de primària sense ser jo l'alumna. Aquesta vegada, els de Blanquerna ens han donat l'oportunitat de trepitjar una escola i ser un observador en una classe, juntament amb un company de tercer any de la mateixa carrera. Tant avui com demà visito l'escola Casas del barri del Clot de Barcelona. I sí, ho admeto. Estic totalment sorpresa. El que des de fora sembla una petita escola, és vista per dins gran i molt acollidora.

Tot i l'encant de l'edifici, el que volia explicar-te és el concepte, fonamental en l'aula, que he après avui. Aquest està simplificat en les tres idees del títol: reflexió, empatia i reconeixement. I és que durant el dia, després de diverses mogudes a l'aula, he anat treient petites conclusions. Sense entrar gaire en detall, a l'hora de viure alguna que altra discusió, he presenciat la capacitat de fer reflexionar a l'alumne que tenia la mestra. Aquesta, d'una manera tranquil·la i amb un to de veu adequat, ha comunicat als nens el sentiment de decepció que sentia quan veia que es comportaven malament. Això produïa una reflexió en ells, i gràcies a la empatia, a la educació que estan rebent, els nens han sapigut arribar a la tercera de les meves idees: el reconeixement. Ells, des d'un punt molt honest, han sàpigut comunicar a la mestra, reconèixer que ells havien actuat malament. I s'arrepentien. Sense amenaçes, sense elogis. Amb la simplicitat de comunicar-los els seus sentiments, de fer-los posar en la seva pell, els alumnes han sapigut veure quin era l'error i quina era la solució.

Per a mi això ha sigut el més important del dia. Tots sabem que sí, que han tirat les culpes a l'altre, que al principi no ho volien admetre... Però finalment ho han aconseguit, i aquest era l'objectiu d'aquesta mestra i hauría de ser el de tots els mestres o educadors.