Avui hem fet la segona de les activitats que Blanquerna ha preparat per nosaltres. Aquesta consistia en visitar una escola i conèixer els seus objectius juntament amb la metodologia que utilitzen. Els meus companys de seminari, alguns alumnes més que no coneixia i jo, hem sigut espectadors del que semblava una pel·lícula de Hollywood. L'escola Estel Guinardó ens ha sorprés en molts aspectes, però del que parlo concretament ara és l'arquitectura. L'educació d'aquests nens sembla una aventura en un transatlàntic, on tres pisos d'aules envoltats cadascun amb una barana donaven a un pati petit, acollidor, encisador. El dia de pluja no feia més que donar-li un aire misteriós, perfecte per capficar a un grup de nens en una intrèpida història plena d'aventures. Realment, aparentava un conte.
Deixant de banda les primeres impresions, m'agradaria explicar-te què és el que més m'ha cridat l'atenció d'aquesta escola i per tant el que més m'ha agradat. L'Andreu, el director de l'escola, ens ha ensenyat el petit recinte i he de reconèixer que la primera sensació que he sentit ha sigut la familiaritat, la calidesa que transmitien aquelles parets guarnides de dibuixos i obres d'art dels petits infants. I és que ja ens han explicat la importància que té l'ajuda dels pares, i el fet de ser una escola d'una sola línia, amb poc alumnes, encara la fa més i més familiar.
A més estava tota ella decorada per murals dels petits, dibuixos de la tardor, un estel simbolitzan el nom de l'escola, dibuixos de les sabates dels alumnes... I el toc final li donava la naturalesa per la que estava envoltada: tot d'arbres, petits arbustos, plantes en testos i un senzill hort. La primera sensació ha sigut, doncs, molt agradable. I això m'ha fet pensar en el meu futur com a mestra i la calidesa que vull mostrar a les meves aules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada