Els colors de la vida

No són encara les 7.30 de la tarda, però avui el Miquel Àngel ens ha deixat una estona per avançar feina. A classe ens ha explicat com fer un pòster per un treball d'aquí unes setmanes i hem parlat dels núvols de paraules. Però no és d'això del que volia parlar. Vull explicar-te una de les coses que més m'ha cridat l'atenció de la lliçó d'avui: ELS COLORS.

En aquest treball és essencial la combinació de colors, l'adequació, el bon gust... Llavors ha sigut quan he desconectat uns segons i he pensat: com perceben els colors els nens? Passejant pel carrer milers de rètols, de lletres grans i petites, colors cridaners i suaus, macos i lletjos.. criden la nostra atenció. D'aquesta mateixa manera, aconsegueixen captar la mirada del nen. I ells plens de curiositat i innocència segueixen observant-los, els fan somriure, els recorden de camí a casa, o inclús potser somnien amb ells. Malgrat ser un punt molt potent en la nostra vida hem de vigilar, cal anar amb compte de no caure en l'error de creure que tot allò que ens anuncien és veritat. I és això el que realment m'ha fet pensar.
Molts cops els nens cauen en la tentació de seguir-los, d'enganxar-s'hi. I jo, com a futura mestra, m'he preguntat com podré ajudar-los a no ser enganyats, a veure la realitat, a fer-los raonar què té sentit i què no. Llegint uns quants capítols del libre Va de mestres de Jaume Cela i Juli Palou, vaig comprendre que no podem saber el que está bé sempre, però si que podem preveure el que estarà malament. Podem ajudar-los a obrir els ulls, a que no ho vegin tot de color de rosa, que sàpiguen que la vida que viuran és maca, però no fàcil de dur a terme... És per això que amb un bon somriure, paciencia i tranquil·litat, podem fer-los confiar en nosaltres perquè ens deixin guiar-los en aquest camí placenter ple de pedretes.