El segon i últim dia en l'escola de pràctiques ha sigut genial. Ja sigui la classe de plàstica, matemàtiques, tutoria... Però sí que és veritat, que aquesta última ha sigut la millor. No per la típica raó de ser tutoria, no fer classe classe, no és tan aburrida... NO! El motiu d'haver sigut tan especial és l'activitat que s'ha dut a terme i que m'ha sorprès moltíssim.
Només començar, entre tots han apartat les taules i ens hem assegut en rotllana. Al costat de la tutora estaven les cinc delegades seguides en nom de tota la classe. Ha sigut llavors quan ha començat el torn de paraula. Cada alumne que volia parlar havia d'aixecar la mà i les delegades els donaven el torn per parlar. I el més increible era el nom que li donaven a aquesta activitat: l'assemblea. En ella comentaven tot de fets passats al pati, al menjador, a l'aula, amb alguns professors o simplement entre ells. I és que d'una manera d'allò més simple, la mestra a aconseguit que tranquil·lament cadascun d'ells expliqués la seva versió dels fets i ha tret la part més humana i comprensible de cada nen. A més els ha preguntat si havien reflexionat pel seu mal comportament a classe el dia anterior.
Concluïnt, la sorpresa d'avui ha sigut el sentiment d'unió que aquells nanos han aconseguit proporcionar-me ajudant-se, respectant-se, escoltant-se... Tant de bo tots els grups de classes sentíssin això i d'aquesta manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada